Qui soc?
UNA MICA D'HISTÒRIA
Em dic Manel Dalmau Escofet, vaig néixer el quatre de juny del mil nou-cents cinquanta-cinc i soc fill de Vilanova i la Geltrú on he viscut pràcticament tota la vida, excepte catorze mesos que vaig haver de viure a Melilla, per raons òbvies.
La meva vida laboral ha transcorregut entre vint-i-dos anys treballant a una fàbrica vilanovina i catorze regentant una copisteria-impremta digital. Durant aquest temps ja tenia l'afició d'escriure narrativa i poesia, però em mancava temps. Amb la jubilació i posteriorment amb la Covid-19, la quantitat d'hores que he hagut d'estar tancat a casa han influït a prendre la decisió d'ordenar els vells escrits i, sobretot, escriure de nous.
Ja m'han publicat tres novel·les: Les Tres Maries, amb l'Editorial Autografia i El Mètode Leia o com estimar una princesa i Tina, de set a vuit amb l'editorial Círculo Rojo.
En el vessant teatre tinc una obra Una visita reial, que serà estrenada el 8 de juliol d'enguany al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, i una altra, Pare nostre que no estàs en el cel, que s'ha començat a assajar i que serà representada en el Círcol Catòlic, aproximadament a finals del gener del 2024.
COM TREBALLO?
L'escriptura d'una novel·la passa per tres estadis. El primer és el que anomeno "fase creativa", és anar escrivint tot el que et passa pel cap i donar-li forma d'història. El segon l'anomeno "fase d'encaix", és comprovar que quadrin les diferents parts de l'acció de l'obra, en espai i, sobretot en temps, també un repàs dels noms dels protagonistes que sempre es diguin el mateix nom, etcètera. Finalment, el tercer estadi és que li dic "fase correctora", com el seu nom indica, és corregir les faltes d'ortografia, sintaxi i gramàtica.
En les meves novel·les sempre hi ha sentiments (en totes algú s'enamora d'algú), relacions humanes (bàsicament entre pares i fills, parelles i amistats), unes pinzellades d'humor anglès (encara que l'argument sigui seriós), unes pinzellades de sexe (sempre dintre el bon gust i el respecte pel lector) i en algunes obres (bastants), unes pinzellades d'acció. Aquesta seria la fórmula general dels continguts.
Quan ja dono per acabada la novel·la, primer l'envio al meu amic Joan Pujol, que li dona la primera repassada i em dona la seva opinió, que pot ser un notable, un excel·lent, un aprovat justet i també un suspens, amb el que em toca fer-hi reformes si amb això n'hi ha prou, o declarar-la sinistre total i deixar-la en el bagul dels records. Després tinc uns pocs amics a qui deixo llegir l'obra acabada i que també em donen el seu parer i em fan creure que he escrit una bona novel·la, una de normal o una de dolenta.